martes, 31 de mayo de 2011

Sobre Màscares....

Bon dia,

Avui un altre cop de viatge i com sempre que viatjo.. penso.. a vegades massa i tot... i em surt fum jejejej....
Avui es pensaments van sobre màscares i comportaments....Vaig camí d'una important reunió....i com sempre ataquen els nervis.... La meva psicòloga personal em diu que em posi una màscara per a poder ser avui agressiu... Jo me l'escolto molt a ella.. pq em coneix més jo a mi mateix...però aquesta vegada adaptaré les seves paraules a la meva personalitat i realitat...
S'ha de reconèixer que entendre, comprendre i reconèixer els propis errors es complicat... fer anàlisis DAFO, d'un mateix es complicat de debò....però el que s'agreix i molt... es tenir amics, psicòlogues, sòcies,família.. que quant les coses no les fem tant bé romanen allí, tenen paciència, es buiden per ajudar...

A tots vosaltres gràcies.....




ODA ALEGRIA

ALEGRÍA
hoja verde
caída en la ventana,
minúscula
claridad
recién nacida,
elefante sonoro,
deslumbrante
moneda,
a veces
ráfaga quebradiza,
pero
más bien
pan permanente,
esperanza cumplida,
deber desarrollado.
Te desdeñé, alegría.
Fui mal aconsejado.
La luna
me llevó por sus caminos.
Los antiguos poetas
me prestaron anteojos
y junto a cada cosa
un nimbo oscuro
puse,
sobre la flor una corona negra,
sobre la boca amada
un triste beso.
Aún es temprano.
Déjame arrepentirme.
Pensé que solamente
si quemaba
mi corazón
la zarza del tormento,
si mojaba la lluvia
mi vestido
en la comarca cárdena del luto,
si cerraba
los ojos a la rosa
y tocaba la herida,
si compartía todos los dolores,
yo ayudaba a los hombres.
No fui justo.
Equivoqué mis pasos
y hoy te llamo, alegría.

Como la tierra
eres
necesaria.

Como el fuego
sustentas
los hogares.

Como el pan
eres pura.

Como el agua de un río
eres sonora.

Como una abeja
repartes miel volando.

Alegría,
fui un joven taciturno,
hallé tu cabellera
escandalosa.

No era verdad, lo supe
cuando en mi pecho
desató su cascada.

Hoy, alegría,
encontrada en la calle,
lejos de todo libro,
acompáñame:

contigo
quiero ir de casa en casa,
quiero ir de pueblo en pueblo,
de bandera en bandera.
No eres para mí solo.
A las islas iremos,
a los mares.
A las minas iremos,
a los bosques.
No sólo leñadores solitarios,
pobres lavanderas
o erizados, augustos
picapedreros,
me van a recibir con tus racimos,
sino los congregados,
los reunidos,
los sindicatos de mar o madera,
los valientes muchachos
en su lucha.

Contigo por el mundo!
Con mi canto!
Con el vuelo entreabierto
de la estrella,
y con el regocijo
de la espuma!

Voy a cumplir con todos
porque debo
a todos mi alegría.

No se sorprenda nadie porque quiero
entregar a los hombres
los dones de la tierra,
porque aprendí luchando
que es mi deber terrestre
propagar la alegría.
Y cumplo mi destino con mi canto.


Pablo Neruda

Un peto a tots

Ricard

lunes, 30 de mayo de 2011

Gats i Jo....

Bon dia,

Primer de tot dir que en Muxu ja és a casa, no està gaire bé però em fa més que feliç poder-lo cuidar. Qui em coneix sap que faré tot el que pugui. He de dir que gràcies a aquest tipus de coses, les no tant bones, les persones hem d' aprendre per a millorar.
Jo amb això d'en Muxu, i d'altres coses, he aprés a ser menys egoista. El meu egoisme no era dolent, mai ho és, sinó que senzillament era pensar que tothom és i reacciona com jo. Aquesta forma de pensar m'ha portat, ara i sempre, a cometre errors.... a tractar gent i animalons com no necessiten que els tractin.....pensant que el que em convenia a mi era els que els convenia a ells... Trist error.... i egoista error....
Algú m'ha picat el crostó i m'ha dit: Nen menys fixar-te en els demés i mes en tu.....
Al principi no ho entenia ... però amb això del gat.. crec que ho entès....Aquest matí quant l'he anat a buscar quelcom ja era diferent, molt camí per córrer si, però alguna cosa ja canviava.... Me’l mirava, pobret, i pensava que deu necessitar... que vol... i sobretot... COM ho vol.....L'he abraçat... l'he acaronat.. li he comprat una llauneta de menjar.. i li he dit... avui pots dormir al lavabo...( li encanta)... ell com sabent-ho.. m'ha mirat i ha posat aquella cara que només el meu Muxu posa..... I jo he entès.. en aquell moment... com un flash...Ostia això si em fa feliç....Si veure el gat content... però sobretot.. haver estat capaç d'entendre que necessitava.. que em demandava..i sobretot... COM havia de fer-ho....
També reconec que el fer les coses millor m'he sentit millor... més positiu amb més ganes... més ànims.. més energia.. com m'he sentit aquests últims mesos....
Vull una vida plena.. vull una vida de millora.. vull viure... vull lluitar.. vull millorar... vull créixer.. i vull també picades de crostó quant toqui.....Per a poder millorar i tornar a créixer....

Per a tu Muxu... que estaràs molt millor i per a tots els que heu estat amb mi.... D'un tonto.. que vol ser millor....





L'ESPAI DE MI

Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

Miquel Marti Pol

Espero que us hagi agradat... d' algú que ha perdut el nord temporalment... d' algú que vol aprendre.. d' algú que millorarà.. d' algú que vol estar en canvi constant... d' algú que vol mirar als ulls.. d' algú que vol aportar... d' algú a qui l'importen els demes.. d' algú que vol millorar cada dia.....

De mi per a vosaltres...

Ricard

PD: Muxu... no pateixes....amb optimisme... i força.. ens en sortirem...

sábado, 28 de mayo de 2011

Futbol, Muxu i Sentiments....

Bones...
Avui no és un gran dia per a mi, per diferents motius pero dos principalment...
El meu Muxu, un dels meus gats, no es troba bé. Està ara mateixa a Canis, pobret, on li fan proves per a saber que té, espero, de tot cor que no sigui res. Qui em coneixeu sabeu com pateixo, sobretot pels animals, i veure el meu dolç Muxu així realment em trenca el cor.

El segon motiu, va ser una cagada de les meves. Ahir vaig tornar a ser incapaç de controlar els meus sentiments.Tenir-ne no es dolent, pero s'hand e saber controlar i també s'hand e saber enfocar de la forma adequada. Això moltes vegades vol dir saber que pots i que no pots fer amb les persones. cada persona es un temple, una religió, una ànima... cadascuna diferent i única a la seva manera.... I cadascuna es mereix ser estimada com ha de ser estimada.... tant de bó sigui capaç d'entendre això... tant de bó sigui capaç de portaro a terme.... Elq ue si se segur es que ho intentaré amb totes les meves forces... pq em mereixo saber-ho fer.. i pq sobretot en soc capaç i ho vull fer....

També es dia de Barça i lluitaré amb totes les meves forces pq aquest equip, tot un model de comportament per a mi, guanyi aquesta copa que es mereixen tant... els animaré amb totes les forces... i intentaré estar el millor possible... Això també ho he aprés en aquests mesos......

Per a tots : Muxu, barça, per tu, per a mi i per a tots...



Teardrop


Amor, amor es un verbo
Amor es una palabra de hechos
Intrepida en mi respiracion
Manso impulso
Me sacude, me hace mas liviana
Intrepida en mi respiracion

Lagrima en el fuego
Intrepida en mi respiracion

Nueve noches de preocupacion
Flores negras florecen
Intrepida en mi respiracion
Flores negras florecen
Intrepida en mi respiracion

Lagrima en el fuego
Intrepida en mi respiracion

Agua es mi ojo
El espejo mas fiel
Intrepida en mi respiracion
Lagrima en el fuego de una confesion
Intrepida en mi respiracion
El espejo mas fiel
Intrepida en mi respiracion

Lagrima en el fuego
Intrepida en mi respiracion

Tropezando un poco
Tropezando un poco

teardrop, Massive Attack


Espero que us hagi agradat a tots....
Espero que el meu Muxu estgui bé...
Espero que s'em perdoni... i entengui.....
Espero que el Barça guanyi....
Espero aprendre a ser millor persona.

Ricard

jueves, 26 de mayo de 2011

Cambio de tendencia

Buenos días,

Hoy os hablaré del cambio de tendencia, pero no de uno cualquiera sino del adaptarse y cambiar para mejorar, o para conseguir lo que uno quiere.
Ayer hablaba con una amiga, y dije voy a ser pasivo no llevar la iniciativa....pero.. como siempre hay un pero.... me explico....
Esta noche tuve un sueño.... donde solo recuerdo intentar aguantar agua en las manos... se escurría entre mis dedos... luego intentar mantener arena en mis manos... fina y suave arena del desierto... evitaba que me la quedara.....me levante sudoroso.. angustiado y sobretodo apremiado..... y decidí.....:
A partir de YA agarro el timón... decidiré... arriesgaré... me la jugaré.... pero quiero vivir mi vida a tope... desde YA... la cagaré.... erraré.... pero me levantaré... y volveré.....Todo en un intento estupido y suicida de ser el máximo de feliz....

Para todos y todas las que como yo sienten que deben hacer eso dedico:





Cambio

Lo terreno, por ti,
se hizo gustoso
celeste.
Luego,
lo celeste, por mí,
contento se hizo
humano.

Cambio, Juan ramon Jimenez

Para todos y todas.. y un abrazo tambien para todos y todas.

martes, 24 de mayo de 2011

El brillo de una Mujer

Buenos días,

Hoy bajo este título para algunos llamativo, hablaremos de trabajo y amor...
Soy de la opinión que cuando una mujer es feliz brilla, algunas tienen un brillo especial, también soy de la opinión que el trabajo también las hace brillar... y reconozco que me encanta.
Esas mujeres, preparadas, capaces, seguras, currantes, exitosas pero que a la vez son femeninas, enamoradas, felices, madres( o no), por esas o sea por muchas, igual por casi todas.. que hacen con su brillo que el mundo parezca mejor y mas cálido... A ellas y solo a ellas dedico esto:





POEMA I


Cuerpo de mujer, blancas colinas, muslos blancos,
te pareces al mundo en tu actitud de entrega.
Mi cuerpo de labriego salvaje te socava
y hace saltar el hijo del fondo de la tierra.

Fui solo como un túnel. De mí huían los pájaros
y en mí la noche entraba su invasión poderosa.
Para sobrevivirme te forjé como un arma,
como una flecha en mi arco, como una piedra en mi honda.

Pero cae la hora de la venganza, y te amo.
Cuerpo de piel, de musgo, de leche ávida y firme.
Ah los vasos del pecho! Ah los ojos de ausencia!
Ah las rosas del pubis! Ah tu voz lenta y triste!

Cuerpo de mujer mía, persistiré en tu gracia.
Mi sed, mi ansia sin límite, mi camino indeciso!
Oscuros cauces donde la sed eterna sigue,
y la fatiga sigue, y el dolor infinito.

POEMA I, Pablo Neruda


A todas vosotrasy alguna mas.....
DANKE

lunes, 23 de mayo de 2011

Quant saps molt be el que vols... i .....

Bon dia,

Avui us parlaré de quant saps massa bé el que vols per a tu. Quant dic això parlo a qualsevol nivell: personal, professional, familiar etc....
A vegades saber massa bé el que vols es un problema... pq??' Doncs pq no arribar on voldries... crea ansietat i l'ansietat mai es bona.... Jo, ara, he aconseguit controlar l'ansietat.. la pressa...per a poder canalitzar-ho de forma positiva... i Ara entenc la frase... Sin pausa però sin prisa... i tot va anant cap on ha d'anar... i he de reconèixer que m'encanta tant on vaig.. com el camí que estic fent...
Per a tots els que us sentiu o us heu sentit així:





Primer Amor


Estic enamorat del meu amor primer.
Els ulls, fidels al cor, flors d'ella hi han brunyit.
Les pluges dels hiverns m'han dut a aquell recer
que és, en l'esclat del cel,
un bell racó de nit.


Una abraçada a tots.

viernes, 20 de mayo de 2011

Sopars, feina i mans....

Bon dia,

Avui parlaré de sopars, aquells moments tant bonics on riem, xerrem, compartim, plorem i ens relacionem.
També parlaré de feina, que ens atrau, que ens fa creixer, que ens fa sentir més tot... que ens genera il·lusió.
També de mans, que fan postures rares, que toquen, que agafen que acaricien...

En resum tonteries... xorrades.... com el que he escrit avui...




Qualsevol nit pot sortir el sol


Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.

Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols
hi faltes tu...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Qualsevol nit pot sortir el sol, Jaume Sisa

Aquí queda això esperoa que us aporti com a mi.

Un baci.

miércoles, 18 de mayo de 2011

Tant de viatge dona per a pensar ....

Bon dia,

Doncs això que porto ja tres dies de no parar... amunt i avall.... i amb tants viatges tens massa estona per a pensar.. per a fer i desfer... per a crear i destruir.. per pensar i malpensar... per estimar i odiar... per a ser fort i per a trobar a faltar.....
Deu meu que dura es la vida del viatger....i també que dura es la butaca del tren....

Vinga per a tots els que patim els viatges...





El Tren

Yo, para todo viaje
?siempre sobre la madera
de mi vagón de tercera?,
voy ligero de equipaje.
Si es de noche, porque no
acostumbro a dormir yo,
y de día, por mirar
los arbolitos pasar,
yo nunca duermo en el tren,
y, sin embargo, voy bien.
¡Este placer de alejarse!
Londres, Madrid, Ponferrada,
tan lindos... para marcharse.
Lo molesto es la llegada.
Luego, el tren, al caminar,
siempre nos hace soñar;
y casi, casi olvidamos
el jamelgo que montamos.
¡Oh, el pollino
que sabe bien el camino!
¿Dónde estamos?
¿Dónde todos nos bajamos?
¡Frente a mí va una monjita
tan bonita!
Tiene esa expresión serena
que a la pena
da una esperanza infinita.
Y yo pienso: Tú eres buena;
porque diste tus amores
a Jesús; porque no quieres
ser madre de pecadores.
Mas tú eres
maternal,
bendita entre las mujeres,
madrecita virginal.
Algo en tu rostro es divino
bajo tus cofias de lino.
Tus mejillas
?esas rosas amarillas?
fueron rosadas, y, luego,
ardió en tus entrañas fuego;
y hoy, esposa de la Cruz,
ya eres luz, y sólo luz...
¡Todas las mujeres bellas
fueran, como tú, doncellas
en un convento a encerrarse!...
¡Y la niña que yo quiero,
ay, preferirá casarse
con un mocito barbero!
El tren camina y camina,
y la máquina resuella,
y tose con tos ferina.
¡Vamos en una centella!

El Tren de Antonio Machado.

Ànims que sempre una bonica estació ens espera i a més ... sempre tenim el goig d'arribar a casa....

martes, 17 de mayo de 2011

Tornada a la normalitat....

Bon dia,

Després d'unes setmanes diferents.. d'uns dies frenètics.. d'unes hores a tope..... Toca tornar a la velocitat de creuer...a la vida normal.. a la quotidià...
Tornar a la simfonia de vida que he creat en els últims mesos..,. tornar a l'escalfor de lo conegut.. a la llum del que un vol......
Per tots els que sabem el que volem i donaríem la vida per això....





Cantares

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.

Nunca perseguí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles,
como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse...
Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.
Le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse, le vieron llorar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.
Cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso.

Antonio Machado by Joan Manel Serrat....

Un petó a tots.

lunes, 16 de mayo de 2011

Avui dia per estar amb tu....

Avui és un dia pq totes les nostres forces, les de tots, estiguin amb tu i la teva familia petita princeseta....
Pq entre tots us fem menys feixuga la càrrega... pq entre tots ús ajudem a veure una llum que a vegades ens costa de veure....pq tots estem al vostre costat ara que us fa falta..... pq tots plorem amb vosaltres.... per a intentar arrecar-vos un somriure... per abraçar-vos....per a que sentiu escalfor al vostre costat...
De tots nosaltres per a vosaltres...




DESERTA EL FOSC

Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.

Deserta el fosc, surt a la llum i viu.


Un petò i una abraçada en aquest dia dur.... pero no solitari... en aquest dia trist pero d'esperança.... No es una fi.. sino un nou inici... No esteu sols sino molt més acompanyats...

domingo, 15 de mayo de 2011

Avui una entrada dedicada per qui la necessita....

Avui,

No diré noms però saps que es per a tu. Senzillament pq toca.
Ara la vida ja avança... la via segueix.. la vida creix.. i també la vida es record... la vida es plor... la vida es somriure...
Avui més que mai estic amb tu.. i per això et dedico...




¡Tranquilidad perseverante en la vida!

Aunque venga la caída.

lo grave seria que muera la esperanza,

de ser lo que deseas, o tener lo que puedas.



La felicidad posea tu alma,

aunque rotas se vuelvan algunas cosas,

rota no se vuelva la sonrisa,

ni tampoco los sueños de victoria.



"La vida, serena y tormentosa

a veces cruel, otras hermosa"*

Valiente respira profundo,

disfruta ¡Aunque sea la derrota!



Muchas veces no hay logros,

si derrotas no vienen.

El cambio es necesario.

Cosas acontecen.



Por favor que no muera,

en ti nunca la esperanza,

los sueños y alegrías.

Eres un vencedor. ¡Disfruta!

Aunque derrotado,

triunfa a la derrota.


Amb tu sempre... i mai com ara.
Ànims i endavant com només tu saps.

sábado, 14 de mayo de 2011

Les Flors avui feien un olor diferent...

Bon dia...



Doncs això avui les flors feien un olor diferent... molt millor... més dolç....més intens....
No se el pq, però tampoc m'importa el millor d'això es gaudir-lo, viure'l... disfrutar-lo... minut a minut.. segon a segon.... pq com es diu hem de ser protagonistes de la nostra vida i no mers espectadors....

També, desde aquí, vull comaprtir aquest poema, per la gent que avui necessiti tenir les forces per a recordar, per no oblidar mai el que la gent bona que els deixa els ha donat.

Per a mi, per a les flors, per a tots vosaltres.....

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Salveu-me els Ulls... Miquel Martí Pol


Una abraçada

jueves, 12 de mayo de 2011

Més dones Increibles: Avui Audrey Hepburn....

AUDREY HEPBURN





Avui dedicaré l'entrada i el poema a Audrey Hepburn, i també a totes les dones modernes: boniques, amb personalitat, èxit i un puntet de mala baba jejeje.
Audrey, de sempre ha estat una de les meves icones de la bellesa, classe i estil. A més va ser una dona amb èxit i les coses més que clares, com va demostrar als 70's deixant la carrera com a actiu, més que exitosa com tots sabem, per a dedicar-se a la seva família; un fet increïble i poc freqüent però que demostra la seva imponent personalitat, més imponent que la seva bellesa.

Per a totes les dones que sou així, aquí incloc la lela, no canvieu mai i seguiu així que ens encanta:



BELLA, de Pablo Neruda




BELLA,
como en la piedra fresca
del manantial, el agua
abre un ancho relámpago de espuma,
así es la sonrisa en tu rostro,
bella.

Bella,
de finas manos y delgados pies
como un caballito de plata,
andando, flor del mundo,
así te veo,
bella.

Bella,
con un nido de cobre enmarañado
en tu cabeza, un nido
color de miel sombría
donde mi corazón arde y reposa,
bella.

Bella,
no te caben los ojos en la cara,
no te caben los ojos en la tierra.
Hay países, hay ríos
en tus ojos,
mi patria está en tus ojos,
yo camino por ellos,
ellos dan luz al mundo
por donde yo camino,
bella.

Bella,
tus senos son como dos panes hechos
de tierra cereal y luna de oro,
bella.

Bella,
tu cintura
la hizo mi brazo como un río cuando
pasó mil años por tu dulce cuerpo,
bella.

Bella,
no hay nada como tus caderas,
tal vez la tierra tiene
en algún sitio oculto
la curva y el aroma de tu cuerpo,
tal vez en algún sitio,
bella.

Bella, mi bella,
tu voz, tu piel, tus uñas
bella, mi bella,
tu ser, tu luz, tu sombra,
bella,
todo eso es mío, bella,
todo eso es mío, mía,
cuando andas o reposas,
cuando cantas o duermes,
cuando sufres o sueñas,
siempre,
cuando estás cerca o lejos,
siempre,
eres mía, mi bella,
siempre.


Espero que ús hagi agradat molt a tots i totes.
Un Bacci, jejeje, a tots

miércoles, 11 de mayo de 2011

Sobre viatges .. caminades....i Futbol....

Avui torna a ser dia de futbol.... a veure si guanyem ja la lliga ;)
Estem perdent el pichichi a mans del xulo dels grans, però bueno.... tindrem el títol i tots correns cap a la Plaça Catalunya jejejejej

També es dia de caminades, de bons restaurants i de bons petits Hotels... es dia d' una gran Guia......

A tots us dedico aquesta poesia feta cançó:


Viatge a Ítaca




Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

----

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

----

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer del cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.


Que donaríem per a poder escapar-nos una nit d'aquestes i anar a un d'aquests petits grans hotels a passar una estona meravellosa??? No se vosaltres jo... la vida...
FORÇA BARÇA.....

martes, 10 de mayo de 2011

Avui un dinar... i les petites coses de la vida....

Avui he fet una cosa que faig cada dia... però alhora una cosa que no havia fet mai...
He anat a dinar.. però lluny de casa... la veritat quin gran encert... i quantes vegades ho hauria d'haver fet abans...A més mirades.. un sol radiant... una dona bonica... una dona interessant... una dona estimada... i uns ulls brillants.....
Però sobre totes aquestes coses em quedo només amb una.... un

SOMRIURE




El teu somriure és un poema dolç;

surt de dins teu, t’arriba als ulls

- diamants en gresol fulgent -

Il•luminant el sol de la teva cara.

Brilla la floreta que tens a la galta

i l’energia vola cap els altres,

i jo, atrevit i cofoi, l’entomo

amb els ulls, amb la ment, amb el rostre,

i sento que el cor s’expandeix

com un globus dilatat de goig

que cerca el cel amb l’amarra a terra.

Dono gràcies a l’atzar de la vida

per compartir amb tu aquest poema

mentre els tènues versos s’enlairen

amb la poesia del teu somriure.


Moltes gràcies per una gran estoneta.. estressant.. però interessant.... com només algú especial de debò pot fer sentir.

Baci.

lunes, 9 de mayo de 2011

Dedicat a Dones increibles: Avui Ilse Bing...Una gran desconeguda....

Avui em venia de gust posar cosetes d' Ilse Bing, poeta i fotografa alemana del segle XX... una dona increible... forta.. valenta... sommiadora....sexy.. una dona total... pero que mereixia ser estimada... com només aquest tipus de dona necessiten ser....
Dedicat a totes les que sou així... ÚNIQUES

Lema:




Lo indecible,
tiene que ser dicho.

Lo inconcebible,
tiene que ser soñado.

Lo intangible,
tiene que ser sostenido con firmeza,
pero no lo toques con tus dedos.

i MÉS......




“Porque me duele, me río.
Porque estoy cansado, me despierto.
Porque dudo, investigo.
Porque tengo miedo, me atrevo.
Porque creo, pregunto."


Dedicat a totes les dones que sou així....
RECORDEU????... No canvieu mai.... NO US HO PERDONARIEU

domingo, 8 de mayo de 2011

Avui Temps de Flors i Amor....

Bon dia,

Avui aquesta poesia de Marti Pol la dedico a tots els gironins, a tots els que aniran a temps de flors, a totes les Roses del mon i a tots els que tenen ganes d'estimar com mai ho han fet... a TOTS nosaltres.... disfrutem la vida ja que és un camí que hem de gaudir diàriament, minut a minut.... segon a segon....

L'AMOR




Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?

És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.



Espero que us hagi agradat... molt bon diumenge
I a qui sigui fora bon viatge de tornada....

sábado, 7 de mayo de 2011

Senzillament Gràcies i sang.....

Bon dia,


Ahir va ser un dia complicat. Molta feina, molt mourem i poc temps. A més, al migdia el queixal del seny em va començar a fer la punyeta.... sagnant i sagnant....
Els que em coneixeu ja sabeu com sòc... una mica cagat....
Bueno, doncs vull donar les gràcies a una persona, que em va ajudar i escoltar... fns i tot estant lluny; aquesta vegada diré el seu nom: Èlia....
Moltes gràcies per ser-hi, per aguanatar-me i per escoltar-me.... no se de quina forma i no se gaire res... pero l'únic que vull dir es gràcies.

Un baci( així no?)

Ricard

viernes, 6 de mayo de 2011

Un Petit Poema.. sense gaire sentit....

Bon dia,

Un poemet... així curtet i poca cosa....

Entre-mal·liades




Entremaliats els teus llavis, foraster conegut.
Trobat l' encaix, em gesticules,
jo, tan sols et verso la dansa
que a tu m' atansa.


Perspicaços a l' incert de l' avinença;
juguem a jocs de llengües,
pess sics i moss secs s' intercanvien en diafonia.




Només això bon cap de setmana i bones tapes.

martes, 3 de mayo de 2011

Avui ... obrirem el cor.... pero hi ha BARÇA....

Avui,

Dia de Barça pero, avui dia de joia, avui dia de mi, avui dia de tu.....
Curiós en un dia de futbol increible... va i se'm acut aaquesta xorrada.... una altra tonteria....




Un sol cor amb dos camins,

entre dos camins.

Em perdo i et perds.

Un sol cor entre dos camins

Et sento, però no et veig.

El teu cor es fa cada dia més trist.

S’extingeix la seva llum cap a l’infinit.

Mentre intento apropar-la cap a nosaltres,

jo et dono la mà i tu te m’escapes.

Intento fer força però se’m rellisca,

es cola entre els forats de la vida.

Però la esperança es clava en mi,

em mata viu, enamorat, sentit.

No pots suportar les meves paraules

que et volen endinsar dins del somni.

Ens estimem, amb barreres, amb fronteres,

amb els marges i límits que ens desesperen.

Una trucada és el que ens lliga.

Uns xiuxiueigs a cau d’orella ens aviven.

Por a sentir la meva veu dintre teu

i la teva més enllà del plaer, tot meu.

Tot es vesteix de roba fosca.

La por ens atura el risc, gens tova.

Tan perfecta i orgullosa a la vegada,

tan feble i poruga a voltes.

Em submergeixo entre el teu entorn extern,

per trobar-te dins el meu món intern.

Sento que m’agrada cada vegada més

i no puc fer més que deixar de pensar amb la ment.

Una senyal teva em descol·loca cada dia més.

Em perdo en el meu turment.

No aconsegueixo saber el què penses.

Endevinalles fetes eternes.

Poesia que envolta la ment,

sempre present, sent.

Tu ho sents però no vols admetre,

allò que amaguem davant i enrere.

No sé si em tornaràs la senyal.

El far s’ha encés i no es vol parar.

No sé si em voldràs oblidar.

Tots dos sabem que no podràs.

Però el sentiment romandrà tots els anys.


Bueno només això.....
I molt bon partit... i molt bon viatge .....

lunes, 2 de mayo de 2011

Hoy para un cumpleaños y puede que mas....

Bueno hoy para felicitar a Helena... Felicitats noia!!!! igual también por otros motivos, pero como se dice... no toca....
Senzillamente una canción preciosa, con muchisimo significado para mi... y tb por estar tu en ella Helena... y puede que tambien TU.

Una preciosa canción de facto Delafe y las Flores Azules

El Mar el Poder del Mar




Dices que vengo que voy
Que siento que escucho que pertenezco
Que sirvo para mucho que me estremezco
Que mi mirada es limpia suave brisa
Que sientes el deseo de tenerme cerca
Que te distancias por miedo a perderme
Que el barrio es mas hermoso desde que apareci
Que soy la flor que alumbra el jardin
El viento que se lleva la señora luna
para que luzca el sol , mi amor
Hoy solo quiero decir…

Siento lo mismo por ti
El mismo sentimiento por ti

Que si que si que bien
Que me encanta escucharte
Adoro sentirte
Verte moverte y sorprenderte .. de pronto
Haciendote cosquillas en las rodillas
Que si que si que bien
Que me encanta escucharte
Adoro sentirte
El barrio es mas hermoso desde que apareciste
Que hoy luce el sol en mi corazon
Mi niña mi amor mi rayo de luz
El camino que lleva a tu casa es mi alegria
La primavera ha llegado a la ciudad
Y no sabes lo bien que me sienta mamá
Los dias tranquilos transcurren serenos
Tus pasos los mios peinando el sendero
¿Quien dijo que los muertos no iban a resucitar?
Hoy llego mas puro que el agua mineral
Tu cara tu casa tus ojos sonriendo mi cara
La brisa la mañana el sol por la ventana
La calma caricias tu respiracion
resuenan campanas desde el control
las nubes en el cielo y pasa un avion
dibuja una linea blanca algodón
tu almohada tus ojos tu mirada
estoy en tu casa adoro tu casa
cambio de color
pasa un avion traza una linea ahora de plata
de plata la medalla del subcampeon
Hoy gano tu ganas ganamos los dos
Hoy gano tu ganas ganamos los dos
Hoy gano tu ganas ganamos los dos
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para
Esto no se para

FELICITATS... I A VEURE SI ENS VEIEM EL DIVENDRES EH???
Un petó als demes.

domingo, 1 de mayo de 2011

Hoy uno de Dudas....

Buenos dias,

Hace un tiempo se me ocurrió este poema... hoy lo compartiré....






Un día mas en silencio,

un silencio que me hace pensar,

quien tiene la culpa de esta soledad,

mi alma que no te puede dejar,

o tu alma que tiene dudas,

dime que te hace falta,

o en que he fallado,

pero no hagas mas grande

esta incertidumbre.



Reconozco que empece jugando,

mas quien con fuego juega,

con fuego se quema,

ahora, después de tanto tiempo,

de tantas alegrías, y promesas vanas,

de tantas tristezas y lagrimas amargas,

sentía que ni la distancia,

familia y tiempo,

nos alejaría de nuestro sentimiento.



No me siembres dudas

ni melancolías,

un día me dices que que me extrañas

y en una semana no me hablas,

otro me dices que si ya no quiero

saber nada de tu alma,

al otro día tu corazón me engaña.



Dime mi luna bonita,

si tus cambios son de duda,

o solo me calas.


Un abrazo a todos